El comerç electrònic

1.- Legislació vigent
2.- Concepte de contracte electrònic
3.- Principals característiques
4.- Formació del contracte
5.- Principals conceptes relacionats amb el contracte electrònic
6.- Models de contractes electrònics
7.- Principis de contractació electrònica
8.- Modalitats de la contractació electrònica

1. Legislació vigent

Normativa europea:
Directiva 2000/31/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2000

Normativa nacional:
LEY 34/2002, d’11 de juliol, de servicis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

Llei 7/1998, de 13 d’abril, sobre Condicions Generals de la Contractació.

Anar amunt

2. Concepte de contracte electrònic
El contracte celebrat per via electrònica o contracte electrònic és: "qualsevol contracte en què l’oferta i l’acceptació es transmeten mitjançant equips electrònics de tractament i emmagatzematge de dades, connectats a una xarxa de telecomunicacions.

Anar amunt

3. Principals característiques

És un contracte similar al contracte real, per tant és un contracte generador de drets i obligacions.
El seu caràcter digital genera:
1. Dificultat d’identificació de les parts intervinents.
2. Inseguretat jurídica.
3. Reconeixement del document electrònic.
4. Formació del consentiment: O contracte d’adhesió; Moment i lloc en què es forma el consentiment; Autenticitat; Capacitat; Nul·litat per vicis de consentiment (edat, capacitat mental, autorització).
5. Drets del consumidor.
6. Protecció de dades personals (ha de complir la llei corresponent).

Anar amunt

4. Formació del contracte

L’existència dels contractes electrònics està garantida pel principi de llibertat de forma, establit per l’ordenament jurídic espanyol. L’única excepció són els contractes relatius al dret de família i successions, és a dir, estos últims no es poden celebrar per via electrònica.
Obligacions prèvies a la formació del contracte: inclouen el subministrament de la informació següent (del prestador del servici al destinatari) sobre:
1. Els tràmits necessaris per a portar a cap el contracte.
2. Si el contracte s’arxivarà i l’accés a este.
3. Les vies per a corregir possibles errors.
4. La llengua en què es podrà llegir el contracte.
5. Les condicions generals de contractació.
6. El que s’ha disposat en la Llei d’Ordenació del Comerç Detallista, corregida per la Llei 48/2002, article 3, quant a la celebració de contractes a distància.

Anar amunt

5. Principals conceptes relacionats amb el contracte electrònic

5.1. Servicis de la societat de la informació o servicis

Qualsevol servici prestat normalment a títol onerós, a distància, per via electrònica i a petició individual del destinatari. Comprén també els servicis no remunerats pels seus destinataris, en la mesura que constituïxen una activitat econòmica per al  prestador de servicis.
Es classifiquen com a tals servicis els següents:

•  La contractació de béns o servicis per via electrònica.
•  L’organització i la gestió de subhastes per mitjans electrònics o de mercats i centres comercials virtuals.
•  La gestió de compres en la xarxa per grups de persones.
•  L’enviament de comunicacions comercials.
•  El subministrament d’informació per via telemàtica.
•  El vídeo sota demanda, com a servici en què l’usuari pot seleccionar a través de la xarxa, tant el programa desitjat com el moment del subministrament i la recepció, i, en general, la distribució de continguts amb la petició individual prèvia.

No tindran la consideració de servicis de la societat de la informació els que no reunisquen les característiques assenyalades en el primer paràgraf d’este apartat i, en particular, el següents:

•  Els servicis prestats mitjançant telefonia vocal, fax o tèlex.
•  L’intercanvi d’informació per mitjà de correu electrònic o un altre mitjà de comunicació electrònica equivalent per a fins aliens a l’activitat econòmica dels que en facen ús.
•  Els servicis de radiodifusió televisiva (inclosos els servicis de quasivídeo a la carta), previstos en l’article 3.a) de la Llei 25/1994, de 12 de juliol, per la qual s’incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 89/552/CEE, del Consell, de 3 d’octubre, sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres relatives a l’exercici d’activitats de radiodifusió televisiva, o qualsevol altra que la substituïsca.
•  Els servicis de radiodifusió sonora.
•  El teletext televisiu i altres servicis equivalents, com ara les guies electròniques de programes que s’oferixen a través de les plataformes televisives.

5.2 Servici d’intermediació

Servici de la societat de la informació pel qual es facilita la prestació o utilització d’altres servicis de la societat de la informació o l’accés a la informació. Són servicis d’intermediació la provisió de servicis d’accés a Internet, la transmissió de dades per xarxes de telecomunicacions, la realització de còpia temporal de les pàgines d’Internet sol·licitades pels usuaris, l’allotjament en els mateixos servidors de dades, aplicacions o servicis subministrats per altres i la provisió d’instruments de recerca, accés i recopilació de dades o d’enllaços a altres llocs d’Internet.

5.3. Prestador de servicis

Persona física o jurídica que proporciona un servici de la societat de la informació.

5.4. Destinatari del servici

Persona física o jurídica que utilitza, siga o no per motius professionals, un servici de la societat de la informació.

5.5. Consumidor

Persona física o jurídica en els termes establits en l’article 1 de la Llei 26/1984, de 19 de juliol, General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris.

5.6. Comunicació comercial

Qualsevol forma de comunicació dirigida a la promoció, directa o indirecta, de la imatge o dels béns o servicis d’una empresa, organització o persona que porte a cap una activitat comercial, industrial, artesanal o professional. A efectes d’esta llei, no tindran la consideració de comunicació comercial les dades que permeten accedir directament a l’activitat d’una persona, empresa o organització, com ara el nom de domini o l’adreça de correu electrònic, ni les comunicacions relatives als béns, els servicis o la imatge que s’oferisca quan siguen elaborades per un tercer i sense contraprestació econòmica.

5.7. Professió regulada

Qualsevol activitat professional que requerisca per al seu exercici l’obtenció d’un títol, en virtut de disposicions legals o reglamentàries.

5.8. Àmbit normatiu coordinat

Tots els requisits aplicables als prestadors de servicis de la societat de la informació, ja siguen exigits per la present llei o altres normes que regulen l’exercici d’activitats econòmiques per via electrònica, o per les lleis generals que hi siguen aplicables, i que es referisquen als aspectes següents:

• Començament de l’activitat, com les titulacions professionals o qualificacions requerides, la publicitat registral, les autoritzacions administratives o col·legials necessàries, els règims de notificació a qualsevol òrgan o organisme públic o privat.
•  Posterior exercici de l’esmentada activitat, com els requisits referents a l’actuació del prestador de servicis, a la qualitat, seguretat i contingut del servici, o els que afecten la publicitat i la contractació per via electrònica i la responsabilitat del prestador de servicis.
•  No queden incloses en este àmbit les condicions relatives a les mercaderies i béns tangibles, al seu lliurament ni als servicis no prestats per mitjans electrònics.

5.9. Òrgan competent

Qualsevol òrgan jurisdiccional o administratiu, ja siga de l’Administració General de l’Estat, de les administracions autonòmiques, de les entitats locals o dels respectius organismes o ens públics dependents, que actue en l’exercici de competències legalment atribuïdes.

Anar amunt

6. Models de contractes electrònics

Enllaç pàgina web contractes informàtics.com

Anar amunt

7. Principis de contractació electrònica

 Equivalència funcional dels actes electrònics.
 Neutralitat tecnològica de les disposicions reguladores de la contractació electrònica.
 No alteració del dret existent d’obligacions i contractes.
 Exigència de la bona fe.
 Reiteració de la llibertat de pacte.

Anar amunt

8. Modalitats de contractació electrònica

8.1. "Business to Consumer (B2C) o modalitat companyia - client"

És el més regulat. Engloba operacions com ara compravenda, arrendament de servicis, etc.

8.2. "Business to Business (B2B) o modalitat companyia - companyia"
Es coneixen com a contractes EDI: entre empreses, contractant models econòmics, contractes ASP. Per exemple: el lliurament de la comptabilitat a una altra empresa per a l’administració i gestió

8.3. "Peer to Peer (P2P)"
Per mitjà de correu electrònic: (exemple: Napster: dos servidors es comuniquen i fan intercanvi de música).

8.4. "Consumer/Business to Government (C/B2G) o modalitat companyia – administració o client - administració"
Són els contractes electrònics celebrats entre el Govern i les empreses o els consumidors.